persona con adicción al móvil

ADDICCIÓ AL MÒBIL, LA TECNOLOGIA I LES SEVES CONTRES

La presència de telèfons mòbils i la seva rellevància en les nostres vides ha irromput amb moltíssima força al llarg de les últimes dècades, i des de fa ja un bon temps estem prenent consciència, més enllà de les seves diverses utilitats, dels múltiples riscos que comporta l'ús, abús, i fins i tot dependència d'aquestes tecnologies especialment per als més joves.

En els últims anys, els experts han deixat de considerar l'ús problemàtic del mòbil com un problema de control d'impulsos per començar a parlar ja d'una addicció comportamental, que té una base comuna amb la resta de les conductes addictives.

Segons les últimes enquestes realitzades en l'àmbit estatal (EDADES i ESTUDES) podem considerar que al voltant d'un de cada deu joves entre 15 i 24 anys tenen un risc elevat d'addicció a causa de l'ús compulsiu del mòbil.

Què és l'Addicció al Mòbil?

Per entendre què és exactament l'addicció al mòbil, i diferenciar-la del que seria un ús normal, pot ser útil establir tres diferents etapes: Ús adequat, ús problemàtic i addicció al mòbil.

L'ús adequat es caracteritza per:

• S'utilitza per divertir-se, jugar, comunicar-se i gaudir fent-ho.
• És un ús controlat i equilibrat amb altres activitats.
No interfereix en les obligacions ni en el temps lliure de la persona.

L'ús problemàtic, en canvi:

• Provoca la pèrdua d'interès per altres activitats.
• Implica que deixin de complir-se algunes obligacions.
• S'empra el mòbil en situacions perilloses o perjudicials.
• Genera conflictes amb l'entorn.
• Porta conseqüències negatives a la persona i al seu entorn.

I, finalment, l'ús propi de l'addicció:

• Provoca tolerància i abstinència.
• Suposa una pèrdua de control.
Interfereix en àrees importants de la vida.
Es prioritza davant d'altres conductes més importants.
• Suposa la pèrdua d'oportunitats (socials, laborals, acadèmiques, etc.)
• Es manté malgrat les conseqüències adverses.

En resum, en una persona que estigui generant una addicció al mòbil podrem observar com l'ús del dispositiu passa gradualment de ser un entreteniment a ser una necessitat, va generant una pèrdua d'interès cap a altres activitats, inicialment altres formes d'oci, i progressivament també responsabilitats personals, provoca una pèrdua de control i cada vegada més conseqüències adverses.

Causes de l'Addicció al Mòbil

Una de les preocupacions més habituals en tractar amb aquest tema és l'eterna pregunta... ¿Per què?

Personalment, en molts casos soc partidari de no dedicar massa esforç a preguntar el perquè, sinó a centrar-nos a buscar solucions. Així i tot, en el cas de l'addicció al mòbil, és cert que aquesta pregunta resulta rellevant perquè ens permet enfocar l'enorme treball de prevenció que hem de començar a realitzar en la infància i adolescència.

Mai podem atribuir una addicció a una sola causa, generalment la malaltia es pot explicar per la conjunció d'una sèrie de factors.

Factors de risc que contribueixen a l’addicció al mòbil:

Els propis de la persona, en l'àmbit de personalitat o psicològics, com per exemple la inseguretat, la incapacitat per resoldre problemes, unes habilitats socials pobres, la impulsivitat, els estats ansiosos o depressius, o el fet de patir un altre trastorn com el TDAH o la fòbia social.

Els propis de l'ambient o de l'entorn de la persona, com els conflictes familiars, un estil educatiu excessivament rígid o excessivament permissiu, poca comunicació familiar, la pressió de grup (a nivell amistat), la publicitat, o una situació d'aïllament o inadaptació social.

I finalment, els propis de l'objecte addictiu, és a dir, les característiques dels dispositius mòbils i les seves aplicacions.

En aquest sentit, cal tenir en compte la sensació d'anonimat que ofereixen les relacions a través d'un mòbil, on l'usuari percep la possibilitat de poder actuar des d'una identitat fictícia i, moltes vegades, idealitzada.

A més, la capacitat de determinades apps per oferir recompensa immediata i intensa al cervell és un dels factors de risc més destacats, així com la facilitat amb què permeten evadir-se o la possibilitat d'establir relació amb altres usuaris fàcilment. El disseny d'aquestes apps està pensat per oferir justament aquestes característiques.

Símptomes i Senyals d'Alerta de l'Addicció al Mòbil

Per identificar una addicció al mòbil en un mateix o en d'altres podem establir una sèrie de conductes o actituds que haurien de fer-nos saltar l'alarma.

L'aïllament:

Una actitud típica de l'addicció al mòbil és el fet de quedar-se tancat a casa o a l'habitació deixant d'interactuar amb els altres de manera presencial, siguin familiars o amics.

La necessitat de connectar-se constantment:

La incapacitat per desconnectar del mòbil durant períodes més o menys llargs de temps també és un dels senyals que podrem observar.


La pèrdua d'interès per altres activitats o altres formes de lleure:

La motivació per participar en altres formes de lleure, per a les anteriors aficions o activitats preferides es veurà reduïda dràsticament.

Unes despeses econòmiques excessives:

Ja sigui pels jocs d'atzar en línia, o per les despeses derivades de compres en apps, poden aparèixer despeses econòmiques fora de lloc derivat de l'addicció al mòbil.

L'aparició d'inquietud, angoixa, irritabilitat o desànim al no poder connectar-me:

Pot ser que el mòbil es quedi sense bateria, que el wifi no funcioni o que m'hagi quedat sense mòbil per un temps... Si tinc addicció al mòbil això provocarà una síndrome d'abstinència que es manifestarà a través d'aquests canvis en el meu estat d'ànim.

Les discussions amb familiars o amics per culpa del mòbil:

Si les persones del meu entorn em confronten amb les conseqüències d'estar fent servir massa el mòbil, és fàcil que apareguin discussions, ja que els mecanismes de defensa de la malaltia faran que em posi completament a la defensiva.

La reducció d'hores de son:

Les persones amb addicció al mòbil solen quedar-se fins a altes hores de la matinada connectats i tenir problemes per agafar el son, cosa que provocarà una pèrdua d'hores i de qualitat del son.

La pèrdua de la noció del temps:

L'evasió que provoca l'ús del mòbil és tan gran, que la persona addicta tendeix a perdre la noció del temps mentre està connectat.

La disminució del rendiment acadèmic o laboral:

Com a conseqüència, d'alguns dels punts anteriors, l'addicció al mòbil sol provocar que la persona falti a les seves responsabilitats, sigui en els estudis o en el treball, però també en l'àmbit familiar i social.

Impacte de l'Addicció al Mòbil en la Salut i el Benestar.

Cada vegada apareixen més estudis sobre les nombroses conseqüències adverses que l'abús i l'addicció al mòbil tenen sobre la salut i el benestar de les persones, tant en l'àmbit físic com psicològic i emocional.

En l'àmbit de les conseqüències físiques, podem trobar la síndrome que s'ha batejat com a "text neck", que es caracteritza per un estat de tensió en la musculatura de la zona cervical a causa de la posició constantment inclinada del cap per estar pendent de la pantalla. Aquesta síndrome provoca mals de cap, debilitat muscular en coll i esquena, dolor i rigidesa a la zona del coll, i inflamació en els nervis de la medul·la espinal.

A més, l'addicció al mòbil també es relaciona amb problemes físics derivats del sedentarisme, com l'obesitat, així com símptomes de fatiga visual.

En l'àmbit psicològic les conseqüències són encara més extenses.

S'ha comprovat, per exemple, que el sobre ús del mòbil redueix la tolerància a la frustració de la persona i la seva capacitat de prendre decisions, alhora que augmenta la seva impulsivitat.

L'exposició precoç a imatges d'alt contingut violent i sexual provoca els efectes de de sensibilització (pèrdua de la capacitat d'empatitzar amb l'altre) i de modelatge (replicar les conductes que s'observen), cosa que augmenta l'agressivitat i la violència en la persona.

A més, l'empitjorament dels hàbits de son, les situacions d'assetjament virtual, o les dificultats amb l'autoimatge i l'autoestima (provocades per les imatges irreals mostrades a les xarxes socials) es relacionen amb l'aparició d'estats depressius en la persona.

I per posar un últim exemple, els estudis demostren una relació directa entre el sobre ús de les pantalles i l'augment de les conductes suïcides en els adolescents (que s'han multiplicat per 18 en els últims quinze anys) així com de les autolesions (que s'han multiplicat per 56).

Nous fenòmens associats a l'ús problemàtic del mòbil.

Un altre aspecte molt interessant de conèixer és com el sobreús del mòbil i les seves apps estan transformant la nostra societat, en molts casos amb l'aparició de conductes o efectes perjudicials, sovint coneguts pels seus noms en anglès com, per exemple:

Ciberassetjament:

L'assetjament virtual, és a dir, l'ús de mitjans digitals per molestar i assetjar-ne d'altres mitjançant difamació, amenaces, etc.


Phubbing:

 Ignorar una altra persona (pot ser el nostre interlocutor, la nostra parella, etc.) per prestar atenció al mòbil.

Sexting:

Enviament de missatges, fotografies o vídeos de contingut sexual a través del mòbil, amb el consegüent risc que després siguin difosos per danyar la persona.
Nomofòbia: Fòbia, o por irracional a no tenir el mòbil, que es quedi sense bateria, oblidar-se'l, etc.

Ciberassetjament pedòfil:

Pràctica en la qual un adult es fa passar per menor a través de la xarxa per establir una relació de confiança encaminada al control emocional amb finalitats sexuals.

Ciberbaiting:

És un tipus de cyberbullying en què no s'assetja altres alumnes o companys, sinó dirigit específicament a professors.

FOMO:

Fear Of Missing Out. Necessitat d'estar connectat constantment per por a perdre's alguna cosa i quedar exclòs.

Vibranxiety:

Síndrome de la vibració fantasma. Es produeixen sensacions il·lusòries que el mòbil està vibrant a la butxaca quan realment no ho fa.

TikTok Tic:

Moviments involuntaris que imiten els observats repetidament a través del mòbil, però que es produeixen de forma inconscient.

Tractament i Recuperació de l'Addicció al Mòbil.

Com en qualsevol altre trastorn addictiu, l'addicció al mòbil requereix orientació professional per ser tractada.

En molts casos, l'entorn, la família, i fins i tot la mateixa persona que està patint aquesta addició, han fet nombrosos intents de controlar o reconduir el trastorn sense grans resultats. Aquests intents fallits generen cada vegada una major frustració i sensació d'impotència, agreujant les conseqüències negatives de la situació.

A ACTUA Psicoteràpia oferim visites d'orientació en les quals valorar el cas i orientar sobre les possibilitats de tractament, ja que existeixen diversos recursos que poden ser més o menys adequats per a cada cas. Les visites psicològiques individuals, la participació en grups de suport, els tallers psicoeducatius de prevenció... Cada intervenció terapèutica pot oferir recursos diferents de la persona amb addicció al mòbil per gestionar i reconduir la seva situació.

El procés de recuperació d'una addicció al mòbil pot resultar complicat al principi, però un cop donat el primer pas, la persona pot deixar enrere la seva dependència, recuperant a poc a poc la seva llibertat i el plaer cap a altres activitats, i treballant perquè en el futur pugui trobar un equilibri adequat en l'ús de la tecnologia.

Si voleu saber més sobre les opcions de tractament podeu posar-vos en contacte amb nosaltres mitjançant:

Telèfon: 93 639 33 45
Correu: info@actuapsicoterapia.com
Adreça: c/Marquès de Sentmenat 22. A 5 minuts de l'Estació de Sants al barri de les Corts de Barcelona.

Bibliografia:

• Observatorio Español de las Drogas y las Adicciones. Informe 2023. Alcohol, tabaco y drogas ilegales en España. Madrid: Ministerio de Sanidad. Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas; 2023. 270 p
• Andrade, B., Guadix, I., Rial, A. y Suárez, F. (2021). Impacto de la tecnología en la adolescencia. Relaciones, riesgos y oportunidades. Madrid: UNICEF España.
• Villar Cabeza, Francisco; Blasco, Tomás, dir.; Castellano-Tejedor, Carmina, dir. (2018). Factores de riesgo en la conducta suicida en la adolescencia. 1 recurs en línia (82 pàgines). ISBN 9788449080029. <https://ddd.uab.cat/record/201250> [Consulta: 16 abril 2024].

Servei relacionat

Vols més informació?

T'ajudem

crossmenu
×