Com ajudar a un ludòpata que no vol ajuda

La ludopatia no només té greus conseqüències a nivell econòmic i familiar; també suposa un enorme malestar emocional i representa un risc significatiu per a la salut mental. Diverses investigacions (1) han demostrat recentment que les persones amb trastorn per joc presenten una probabilitat molt més gran d'experimentar ideació suïcida, realitzar intents de suïcidi, i el més greu, un risc 8 vegades més gran de morir per aquesta causa que una persona comuna. Tot i que sovint coexisteix amb altres problemes com ansietat, depressió o consum de substàncies, la ludopatia per si mateixa és un factor de risc important que no s' ha de subestimar.

Com ajudar un ludòpata que no vol ajuda

La ludopatia és una addicció silenciosa que pot destruir l'estabilitat econòmica, emocional i familiar d'una persona. Quan l' afectat no reconeix el problema el minimitza i sol prometre que el té controlat i que el resoldrà pel seu compte, d'aquesta manera rebutja qualsevol tipus de suport i no accepta realitzar un tractament. En aquests casos, la situació es torna encara més difícil per a les famílies. 

En aquest article tractarem d'orientar-te sobre com tractar un ludòpata que no vol ajuda, què fer i què evitar, i quins recursos existeixen per iniciar una recuperació real.

Què és un ludòpata i com identificar-lo

La ludopatia, també anomenada addicció al joc, és un trastorn en el qual la persona perd el control sobre les seves conductes de joc, ja sigui en casinos, apostes esportives, màquines escurabutxaques, pòker, bingo o jocs online.

Principals senyals de ludopatia

Alguns indicis freqüents són:

1. Pensar constantment en el joc o buscar la pròxima oportunitat per apostar.
2. Augmentar la quantitat de diners jugats per sentir la mateixa emoció.
3. Mentir sobre el temps o els diners invertits.
4. Endeutar-se o demanar diners amb excuses poc clares.
5. Irritabilitat o ansietat quan no pot jugar.
6. Descuidar relacions, obligacions o treball.

En la ludopatia, la persona que la pateix perd el control sobre l'impuls de jugar, no pot evitar-ho malgrat les conseqüències adverses, i continua apostant fins i tot quan la situació econòmica o personal és crítica. 

Conseqüències emocionals i familiars de l'addicció al joc

La ludopatia genera un alt impacte emocional: ansietat, vergonya, culpa, aïllament social i problemes d'autoestima. Apareixen tensions dins de l'entorn proper a la persona, pèrdua de confiança, discussions familiars, esgotament emocional i problemes financers que poden aparèixer i empitjorar ràpidament.

Per què un ludòpata no accepta ajuda

Moltes famílies es frustren quan veuen que l'afectat rebutja qualsevol suport. Però aquesta resistència és part del propi trastorn.

Negació i autoengany en la ludopatia

La negació és un mecanisme de defensa. La persona minimitza el problema, es diu a si mateixa que "controla", o es convenç que "només necessita recuperar el perdut" perquè li resulta massa dur i difícil acceptar la realitat.

Por al judici o a perdre el control

Acceptar ajuda implica reconèixer errors, mirar les conseqüències de front i permetre que d'altres intervinguin en una cosa que la persona percep com un greu secret, a més de la seva única via d'escapament o alleujament emocional.

Factors psicològics que influeixen en la resistència al canvi

Alguns elements habituals són:

1. Vergonya i temor al rebuig.
2. Por a afrontar deutes o conflictes ocults.
3. Creences distorsionades sobre "la ratxa bona" o "recuperar el perdut".
4. Dependència emocional del joc com a via per regular emocions.

Com tractar un ludòpata que no vol ajuda

Ajudar no és obligar ni pressionar, però tampoc mirar cap a una altra banda. Es tracta de trobar un punt d'equilibri que faciliti el canvi.

Estratègies per abordar la conversa sense confrontar

1. Tria un moment tranquil i sense distraccions.
2. Parla des dels teus sentiments, no des del retret: "Em preocupa...", "Tinc por del que pugui passar...".
3. Descriu situacions concretes sense exagerar.
4. Mostra que escoltes i valides el que pugui estar sentint, encara que no hi estiguis d'acord.

Com expressar suport sense fomentar l'addicció

1. Reforça qualsevol gest de sinceritat o obertura.
2. Evita pagar deutes, donar diners o justificar els seus comportaments.
3. Ofereix ajuda pràctica: acompanyar a informar-se, buscar un professional, assistir junts a una primera sessió.

La importància de buscar ajuda professional en un centre especialitzat

En la majoria dels casos, malgrat les promeses, la persona amb ludopatia no aconseguirà recuperar-se sense un suport professional continuat. Malgrat la seva bona voluntat, els intents personals solen donar pas a posteriors recaigudes que empitjoren, cada vegada més, el problema. 

En un centre de tractament especialitzat, en canvi, podem:

1. Avaluar el nivell de gravetat.
2. Proposar un pla terapèutic individual.
3. Oferir suport a familiars.

A Actua Psicoteràpia, per exemple, comptem amb un grup de teràpia específic per a persones amb ludopatia, un recurs poc habitual i molt valuós per als qui necessiten compartir experiències amb altres en la mateixa situació.

Si tu o algú proper necessita ajuda per un cas de ludopatia no ho dubtis i posa't en contacte amb nosaltres. 

A ACTUA Psicoteràpia oferim una primera visita gratuïta de valoració i orientació on podem explicar-vos les opcions de tractament que hi hagi adequades al vostre cas.

Som al barri de les Corts de Barcelona, molt a prop de l'estació de Sants. 

c/Marquès de Sentmenat 22

Tel. 936393345 

Whatsapp 649043935

Bibliografia:

1: Wang, L. et al. (2025). Gambling disorder and suicide: A meta-epidemiology study. Journal of Psychiatric Research, 192, 312-320. https://doi.org/10.1016/j.jpsychires.2025.10.067