Síndrome d’abstinència: com evoluciona segons la substància consumida

Què és el síndrome d’abstinència i per què apareix?

Deixar de consumir una substància no sempre és senzill. Quan existeix un consum habitual sol aparèixer una dependència, i en aquest cas la interrupció del consum pot provocar una sèrie de símptomes físics i psicològics coneguts com a síndrome d’abstinència.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2010) defineix l’estat d’abstinència com un conjunt de símptomes d’intensitat i característiques variables que apareix després de la reducció o interrupció d’una substància psicoactiva després d’un consum persistent. La seva aparició i evolució depenen, entre altres factors, del tipus de substància i de la quantitat consumida.

Però no tots els síndromes d’abstinència són iguals. Algunes substàncies poden produir símptomes principalment psicològics, mentre que d’altres poden provocar complicacions físiques que requereixen supervisió mèdica.

Quins símptomes pot produir el síndrome d’abstinència?

Els símptomes depenen de la substància i de les característiques de cada persona. Entre els més freqüents trobem:

• Ansietat, nerviosisme o inquietud
• Irritabilitat i canvis d’humor
• Alteracions del son
• Cansament
• Dificultats de concentració
• Sudoració o tremolors
• Nàusees i altres molèsties físiques
• Canvis en la gana
• Desig intens de tornar a consumir (craving)

És important assenyalar que la intensitat pot ser diferent d’una persona a una altra i que depèn de molts factors, per la qual cosa és important no generalitzar i buscar orientació professional per evitar qualsevol risc.

Quant dura el síndrome d’abstinència?

No existeix una durada única. En algunes substàncies els símptomes apareixen poques hores després de l’últim consum i es concentren durant els primers dies. En d’altres, determinades alteracions poden prolongar-se durant setmanes.

De manera general podem diferenciar diversos moments.

Fase aguda: les primeres hores i dies

És el període en què solen aparèixer els símptomes directament relacionats amb la interrupció del consum.

Segons la substància poden aparèixer ansietat, irritabilitat, tremolors, insomni, alteracions de l’estat d’ànim, molèsties físiques o un intens desig de consumir.

En algunes substàncies, especialment l’alcohol i les benzodiazepines, aquesta fase pot presentar riscos importants i requereix valoració mèdica.

Fase tardana: superats els primers dies

Un cop superats els símptomes més intensos, algunes persones continuen experimentant dificultats com problemes de son, ansietat, irritabilitat, baix estat d’ànim, cansament, dificultats de concentració o craving.

Aquests símptomes no han d’aparèixer necessàriament en totes les persones ni evolucionar de la mateixa manera.

Síndrome d’abstinència postaguda (PAWS)

El terme PAWS (Post-Acute Withdrawal Syndrome) s’utilitza per descriure la persistència o aparició de determinats símptomes després de la fase aguda d’abstinència.

Pot incloure alteracions del son, canvis d’humor, ansietat, dificultats de concentració, cansament o desig de consumir.

No s’ha d’entendre com una fase inevitable de totes les recuperacions, però sí que és més habitual que aparegui quan el procés de recuperació no ha estat tractat per un equip de professionals. Precisament per això, mantenir un seguiment psicològic durant els mesos posteriors a la desintoxicació pot ser especialment útil: permet detectar l’aparició o persistència d’aquests símptomes, treballar les situacions de risc i prevenir que el malestar faciliti una recaiguda.

Síndrome d’abstinència segons la substància consumida

Alcohol

L’abstinència de l’alcohol pot començar poques hores després de reduir o interrompre el consum en persones amb dependència física.

Pot produir ansietat, tremolors, sudoració, insomni, nàusees o agitació. En els casos més greus poden aparèixer convulsions, al·lucinacions o estats de confusió, en un quadre clínic conegut com a delirium tremens que pot arribar a desencadenar la mort de la persona.

Per aquest motiu, les persones amb una dependència important de l’alcohol no haurien d’intentar deixar de beure bruscament sense valoració mèdica.

Cocaïna

L’abstinència de cocaïna sol presentar un component principalment psicològic més que físic.

Pot aparèixer cansament intens, alteracions del son, irritabilitat, ansietat, dificultats de concentració, baix estat d’ànim i un fort desig de consumir.

Tot i que generalment no presenta el mateix risc mèdic que l’abstinència de l’alcohol, pot resultar molt difícil de gestionar i acabar afavorint la recaiguda.

Cànnabis

La interrupció del consum habitual de cànnabis pot provocar irritabilitat, ansietat, inquietud, alteracions del son, disminució de la gana, baix estat d’ànim i desig de consumir.

Els símptomes solen ser temporals, però poden dificultar l’abandonament del consum, especialment quan aquest era freqüent o intens.

Benzodiazepines

Les benzodiazepines poden produir dependència física quan s’utilitzen de manera continuada.

La seva interrupció brusca pot provocar un síndrome d’abstinència que, en determinats casos, pot ser greu. Per això, no s’han de suspendre de manera sobtada sense indicació mèdica.

L’OMS recomana que la retirada es faci de manera planificada i progressiva, amb suport psicosocial quan sigui necessari.

Opiacis (heroïna, metadona, fentanil)

L’abstinència dels opioides pot produir símptomes físics intensos: inquietud, ansietat, dolors musculars, sudoració, llagrimeig, diarrea, nàusees, vòmits, calfreds i insomni.

Tot i que generalment no presenta el mateix risc vital que determinades abstinències de l’alcohol o de les benzodiazepines, pot ser molt difícil de suportar i constitueix un moment especialment vulnerable per a la recaiguda.

A més, després d’un període d’abstinència disminueix la tolerància als opioides, cosa que pot augmentar el risc de sobredosi si es torna a consumir.

Tabac i nicotina

La nicotina també pot generar dependència i síndrome d’abstinència.

Els símptomes més habituals són irritabilitat, ansietat, inquietud, dificultats de concentració, alteracions del son, augment de la gana i un desig intens de fumar o consumir nicotina.

Tot i que normalment no suposa una urgència mèdica, aquests símptomes poden dificultar l’abandonament i afavorir la recaiguda.

Senyals d’alarma que requereixen atenció mèdica urgent

La majoria dels símptomes d’abstinència no requereixen necessàriament atenció hospitalària, però hi ha situacions que necessiten una valoració mèdica urgent.

Cal sol·licitar atenció urgent davant símptomes com:

• Convulsions
• Pèrdua de consciència
• Confusió intensa o desorientació
• Al·lucinacions
• Dificultat per respirar
• Idees o conductes suïcides

Especialment en el cas de l’alcohol i les benzodiazepines, no és recomanable afrontar una abstinència potencialment greu sense supervisió mèdica.

Com es tracta el síndrome d’abstinència: desintoxicació i acompanyament psiquiàtric

El tractament depèn de la substància, del grau de dependència i de les característiques de cada persona.

Una valoració professional permet determinar si és possible realitzar una desintoxicació ambulatòria o si és necessari un nivell més alt de supervisió i, per tant, convindria ingressar.

Desintoxicació mèdica: pauta farmacològica i supervisió

En determinades situacions poden utilitzar-se medicaments per controlar els símptomes d’abstinència i reduir el risc de complicacions o recaiguda. Aquests tractaments han de ser indicats i supervisats per professionals sanitaris.

La desintoxicació permet afrontar de manera segura la fase inicial, però no equival per si sola al tractament de l’addicció.

El National Institute on Drug Abuse (NIDA, 2018) assenyala que la desintoxicació mèdica és només la primera etapa del tractament i que, per si sola, rarament és suficient per aconseguir una recuperació mantinguda.

Psicoteràpia durant l’abstinència

Durant el procés de desintoxicació, la psicoteràpia pot ajudar a:

• Identificar desencadenants i situacions de risc
• Gestionar el craving
• Millorar la regulació emocional
• Prevenir recaigudes
• Treballar pensaments i conductes relacionades amb el consum

A més, mantenir un seguiment psicològic durant els mesos posteriors permet detectar dificultats que poden aparèixer un cop superada la fase aguda, inclosos símptomes compatibles amb el PAWS, i actuar abans que augmenti el risc de recaiguda.

Conclusió

El síndrome d’abstinència és només el principi.

Superar-lo és un pas important, però deixar una substància i tractar una addicció no són exactament el mateix.

La recuperació requereix treballar els factors psicològics i conductuals que mantenen el consum i aprendre noves estratègies per afrontar el malestar, les emocions i les situacions de risc.

Per això, l’objectiu no hauria de ser únicament aconseguir passar uns dies sense consumir, sinó construir les condicions necessàries per mantenir el canvi a mitjà i llarg termini.

A Actua Psicoteràpia oferim valoració i tractament adaptat a les necessitats de cada persona, combinant l’acompanyament psicològic amb l’atenció mèdica quan és necessària.

Si estàs intentant deixar una substància, tens símptomes d’abstinència o has fet diversos intents sense aconseguir mantenir el canvi, una valoració professional pot ajudar-te a determinar quina és la manera més segura i adequada d’abordar el procés.

Referències

• World Health Organization. (2010). International statistical classification of diseases and related health problems (10th revision): Mental and behavioural disorders due to psychoactive substance use. World Health Organization.
• National Institute on Drug Abuse. (2018). Principles of drug addiction treatment: A research-based guide (3rd ed.). National Institutes of Health. National Institute on Drug Abuse.