Addicció al joc

La ludopatia, un fenomen al alça

Les apostes han causat problemes que afecten a les persones i el seu entorn familiar, des de fa segles en gairebé totes les civilitzacions.

El 1990 la revista científica “British Journal of Psychology” en un article d’Isaak Marks, relaciona per primer cop el joc d’atzar amb l’addicció i apareix el concepte d’addicció comportamental, però no és fins el 2014 que la comunitat científica inclou el Joc Patològic com la primera addicció conductual a l’apartat de trastorns addictius fent la diferenciació entre “Trastorns relacionats amb substancies” i “Trastorns no relacionats amb substàncies” i confirmant que el Joc Patològic, així com els videojocs i les compres per internet, comparteixen els següents símptomes amb les addiccions amb substancies:

• Síndrome d’abstinència.
• Urgència de fer la conducta.
• Desenvolupament de tolerància.
• Intents frustrats de interrupció o reducció de la conducta.
• Continuació de la conducta tot i les conseqüències negatives.

El Joc Patològic es caracteritza per el fracàs crònic i progressiu de resistir els impulsos de jugar apostant diners, tot i les conseqüències negatives evidents sobre la vida de l’individu i de les persones del seu entorn.

Com saber si pateixo ludopatia?

El DSM-5 (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals), indica que s’han de complir quatre o més dels següents criteris per poder considerar que existeix un trastorn d'addicció al joc i a més a més és persistent i recurrent:

• Necessitat d’apostar quantitats de diners cada cop més grans per aconseguir l’excitació desitjada.
• Nerviosisme o irritació quan intenta reduir o abandonar el joc.
• Ha fet esforços repetits per controlar, reduir o abandonar el joc, sempre sense èxit.
• Sovint te el pensament ocupat en les apostes (recordant o planificant).
• Sovint aposta quan se sent amoïnat (culpabilitat, ansietat o depressió).
• Després de perdre diners a les apostes, acostuma a tornar-hi un altre dia per intentar guanyar (recuperació de pèrdues).
• Menteix per amagar el seu grau d’implicació en el joc.
• Ha posat en perill o perdut una relació important, una feina o una carrera acadèmica o professional a causa del joc.
• Compta amb el altres per que li donin diners per alleujar la seva situació financera desesperada provocada per el joc.

Com ajudar a un ludòpata?

Si algú te un ludòpata a l’entorn proper, és probable que s’hagi fet aquesta pregunta ja que els problemes del malalt acaben sent molt  importants i esquitxant l’entorn familiar i afectiu, per això és prioritari provocar que la conducta s’interrompi ja que el joc controlat és un autoengany impossible d’assolir. Deixar de proporcionar recursos econòmics i acompanyar el malalt a un centre especialitzat en el tractament de la ludopatia, és la única acció que pot acabar amb el problema i començar a construir la solució.

Com deixar la ludopatia?

La persona que es sent atrapada en aquesta espiral, està cansada de mentir i plena de deutes per causa del joc, és important no esperar més i actuar, cada dia que passa sense fer res el problema es fa més gran i la solució sembla més difícil, el control de la situació és pura fantasia i la única sortida passa per buscar ajuda especialitzada.

Deixar-ho sol o només amb ajuda de la família és literalment impossible. L’acompanyament d’un grup d’iguals, el tractament psicològic especialitzat en addiccions i les pautes de conducta controlades, són algunes de les eines imprescindibles per a deixar enrere el problema.

Referencias

1. American Psychological Association, APA. (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales, DSM-5. (5ª Edición en español). Madrid: Editorial médica Panamericana. https://www.federaciocatalanatdah.org/wp-content/uploads/2018/12/dsm5-manualdiagnsticoyestadisticodelostrastornosmentales-161006005112.pdf